JA EN SÓN CENT UN!

Avui al nostre blog us venim a narrar quelcom molt important per a nosaltres: la història del llonguet de cent un anys.

Potser alguns no sabíeu que abans a Catalunya era tradició que els nuvis duguessin un pa en casar-se! És per aquest motiu que, a continuació, us obrirem les portes de la fleca amb la meravellosa història que ens explica en Jordi del nom del Llonguet de Peralada, que comença a un casament l’any 1919.

• ANY 1919

El 29 de maig del 1919 és una data molt estimada pel Llonguet de Peralada. Va ser aquest dia quan la tieta Pepita i l’oncle Pepito (els tiets de l’àvia d’en Jordi) es van casar. Aleshores era tradició catalana que els nuvis tinguessin present en l’acte de la cerimònia un pa petit que l’anomenava “pa d’ànsies” i, en aquest cas, s’hi va dur un llonguet.

Aquest llonguet va ser beneït amb aigua sagrada una durant el casament i, com a record d’aquell dia, la Pepita i en Pepito van decidir guardar-lo a casa seva.

• COM VA ARRIBAR A LES MANS D’EN JORDI?

Aquests familiars no van tenir descendència, motiu pel qual la seva neboda Angelina, és a dir, l’àvia d’en Jordi, es va fer càrrec d’ells quan es van fer grans. Llavors, va ser l’Angelina la següent persona que va mantenir el llonguet guardat a casa seva, ja fos perquè ella era flequera i li feia molta il·lusió mantenir-lo, i també per tota la història que duia al darrere.

En Jordi recorda que quan era petit l’àvia sempre li explicava la història d’aquest pa, i sempre li recalcava que “sort que ha estat beneït perquè, en cas que no ho hagués estat, no hauria aguantat tants anys igual que el primer dia!”.

Quan es va fer més gran, l’any 2009, malauradament els seus avis van faltar i, fent endreça de records a casa d’ells, van trobar el llonguet!

• EL LLONGUET DE PERALADA

Justament va coincidir que en Jordi estava a punt d’obrir la seva fleca a Peralada quan, amb l’ajuda d’alguns familiars, va refrescar la memòria i va recordar tota la història que tenia al darrere el llonguet de la tieta Pepita i l’oncle Pepito, i la importància que tenia aquest pa per la família.

En aquell moment, el pa ja tenia noranta anys i, després de la delicadesa que van tenir els seus avantpassats en guardar aquesta relíquia i el record que relacionava sobretot amb la seva àvia, va pensar que era hora de commemorar-la a través d’aquest. Per aquest motiu, va anomenar la nostra fleca artesanal com a “El Llonguet de Peralada”, on aplicaria tot el que havia après d’ella. A més a més, va posar el llonguet dins una vitrina perquè tothom que ens visiti a la botiga pugui contemplar-lo i recordar els nostres orígens.

I vet aquí el llonguet centenari, que avui dia ja té cent un anys i per en Jordi “representa també la meva herència, ja que simbolitza la genètica, la cultura i els coneixements de flequer que m’ha traspassat la meva família”.

Si us ha agradat aquesta història tan dolça, visiteu-nos i proveu els nostres llonguets i, sobretot, no us perdeu el vídeo que penjarem pròximament al nostre Instagram ensenyant-vos com els fem!